in memoriam
El 22 de maig de l'any 2009 ens va deixar el nostre company Mario. Durant gairebé dos anys vam tenir la sort de comptar amb la seva companyia, la seva amistat i amb el seu esperit de superació que mai oblidarem.
Recordaré sempre els seus dubtes abans d’entrar a ENDEOS, preguntant-nos si cobraria a final de mes. Jo pensava que com som una empresa petita, dubtava de la nostra capacitat, però pel que sembla, venia d’una empresa on cobrava cada dos mesos o quan volien. Quina il·lusió li va fer. També recordaré la seva cara de sorpresa al entregar-l’hi les claus de l’oficina, però crec que encara em va sorprendre més a mi, quant ens va dir “és un honor per a mi que em doneu confiança, no estic acostumat”.
Realment penso que venia d’estar tant malament a la seva anterior empresa, que ja no recordava el que era que el tractessin amb normalitat, com un treballador de confiança, en resum, com una persona.
El temps amb la seva companyia ens va portar a descobrir una infinitat de qualitats humanes d’en Mario que mai oblidaré, una capacitat de voler creure, aprendre i aportar a l’empresa que poques vegades trobes. Crec que realment va entendre la nostra filosofia de treballar i deixar treballar, igual que viure i deixar viure. Tots aquests valors encara que simples, avui en dia, moltes persones no els coneixen i és molt difícil trobar gent realment compromesa i que cregui.
Durant tot el temps que vam gaudir de la seva companyia, Mario ens va obsequiar cada matí amb el seu somriure de benvinguda, xerrades sempre constructives i sempre ens inculcava el seu positivisme. Recordo innumerables converses i bons moments en comú. Recordo un projecte web, colze a colze a la mateixa taula, l’últim dia de presentació i 39 hores consecutives de treball sense parar, sense perdre el seu somriure i fent broma. El projecte va ser un èxit.
Creatiu nat, va fer que la nostra àrea de desenvolupament web donés els seus primers passos i ens posés llum al camí. Excel·lent fotògraf, no deixava l'oportunitat de realitzar bones instantànies de moments i llocs que després t’arribaven quan les veies.
Com a persona familiar sempre ens parlava dels seus pares, dels seus germans i sobretot dels seus fills. Em consta per tot el que m’explicava personalment i pel nivell de confiança que teníem que era un gran home de família i els seus fills, com és lògic eren la seva gran debilitat.
No volíem publicar el nostre web sense aquest apartat d’homenatge a un amic que vam trobar al nostre camí i a mi personalment em va marcar molt. Encara avui en dia acaba sortint a algunes de les nostres converses, recordant algun detall que va ocórrer amb ell.
És curiós el que pot aportar i marcar una persona en el seu entorn, només amb el seu saber estar, la seva confiança i el seu bon fer.
Els teus companys i amics, no t’oblidarem. Gràcies per fer-nos gaudir tant amb tu. DEP.
"... somriure, obrir els ulls, estimar i seguir"